acs

Les parcel·les d'horta familiar al Vallès comencen a patir una lenta transformació, d'una banda per l'impuls de regulació que han iniciat ajuntaments com ara Terrassa i Sabadell i, de l'altra, per la desaparició a què els condemnen els nous plans urbanístics municipals.

Les zones d'horta urbana, situades en espais de transició on conviuen infraestructures, sòls industrials i nuclis urbans, hauran d'anar dient adéu, de mica en mica, a les cabanes d'uralita i als tancats de somiers de ferro rovellat. Si bé l'impacte paisatgístic d'aquests espais és força evident, també compleixen una funció social, ja que la major part dels horticultors que hi treballen són homes jubilats que els cultiven per al consum familiar i alhora mantenen la terra en bon estat. Els consistoris de Terrassa i Sabadell ja han començat a crear horts regulats en terrenys municipals, a Sabadell, amb l'objectiu de concentrar l'horta urbana al parc fluvial del riu Ripoll –a mitjan aquest any es posaran a concurs 80 horts al parc–, i a Terrassa amb una tercera zona d'horta regulada, 72 parcel·les a Can Casanovas.

Els municipis pels quals discorre un curs fluvial són els que acumulen més metres quadrats d'horta, com ara Badia del Vallès, Cerdanyola –on no s'ha iniciat cap regulació– i Ripollet. El consistori de Badia ha fet un cens en què compta uns 120 horticultors que, per ara, tenen el «consentiment municipal» per ser-hi fins a la propera reordenació. Tot i que Ripollet ha fet certs intents per reordenar uns 64 horts pròxims al centre comercial Baricentro, fonts municipals reconeixen que encara estan en fase d'inspecció. A Sant Cugat i Castellar també es preparen dues adjudicacions d'horts regulats: una propera a la masia santcugatenca de Can Rabella i l'altra al pati del Botafoc de Castellar, un espai que s'ha arranjat amb 35 parcel·les que, a més d'agricultura ecològica, tindran jardineria mediterrània.

Fuente: el Punt

Cada vez más ciudades españolas se suman a la moda de los huertos urbanos, en los que se cultivan productos naturales y valores ecológicos.

La horticultura ecológica en España aún es muy reducida, siendo Andalucía la primera comunidad productora. No obstante, los consumidores demandan cada vez más frutas y verduras ecológicas, por lo que se considera un sector en auge que aumentará en los próximos años. De hecho, algunos casos resultan curiosos, como el de Cataluña, obligada a importar productos de Andalucía, Austria o Francia porque sus productores son incapaces de hacer frente a la cada vez mayor demanda de su mercado.

Además de sus ventajas para el medio ambiente y la salud, la horticultura ecológica puede convertirse en una alternativa de ocio para los habitantes de las grandes urbes. Algunas ciudades españolas están empezando a poner de moda los "huertos ecológicos urbanos", una manera lúdica de entrar en contacto con la Naturaleza y aumentar el respeto por el medio ambiente.

Recientemente, se constituía en Albacete la Asociación de Horticultores de Ocio Ecológico (AHOE), con el objetivo de desarrollar un proyecto de implantación de "huertos ecológicos de ocio". Según sus responsables, "están muy extendidos en muchas ciudades europeas y también en nuestro país, siendo muy conocidos los de la periferia de Madrid y los huertos urbanos de Alicante".

En este sentido, la Asociación Corazón Verde organiza en Alicante este tipo de huertos urbanos, dirigidos a personas de todas las edades. La iniciativa, denominada "Huertos Urbanos Ecológicos", obtenía un premio del Ayuntamiento alicantino para proyectos de innovación de la participación y fomento del asociacionismo.

En Tenerife, el Ayuntamiento de Candelaria ha impulsado un proyecto de huertos escolares ecológicos y jardines de plantas autóctonas a los que se han sumado varios colegios de la zona. De esta manera, sus promotores pretenden que los niños asuman diversos valores, como la responsabilidad de mantener un huerto y la preocupación por el medio ambiente.

Huertos ecológicos caseros

Los impulsores de estos huertos ecológicos de ciudad aseguran que se les puede sacar rendimiento con un poco de terreno, por pequeño que sea; un poco de tiempo y paciencia; y un mínimo de información básica. Además, recuerdan, se fomenta de paso el contacto directo con la naturaleza y se realiza un saludable ejercicio físico.

Los expertos en este tipo de cultivos ofrecen una serie de consejos básicos a la hora de lanzarse a ser un horticultor ecológico urbanita:

* Planificación sostenible del huerto: Es el primer y más importante paso a dar. Una buena distribución del espacio disponible evitará problemas y permitirá los mejores resultados con el mínimo esfuerzo. En este sentido, es fundamental el cultivo de varios productos autóctonos. La biodiversidad ofrece mejores resultados y protege mejor a los productos de plagas y enfermedades.

* La tierra: Dependiendo del espacio disponible, se pueden cultivar distintos tipos de productos. En una parcela de 30 o 40 metros cuadrados se pueden obtener las hortalizas y verduras básicas de la dieta cotidiana. Si no se dispone de terreno propio, se puede participar en alguno de estos huertos ciudadanos, e incluso la terraza o el balcón de casa pueden servir para cultivar diversas hortalizas. En cualquier caso, es interesante que el terreno esté orientado al sur o, por lo menos, que reciba varias horas al día de luz solar.

* El agua: Se aconseja un sistema de riego localizado, como tubos de goteo o mangueras de exudación y un sencillo programador de riego. De esta manera se evitan los problemas derivados tanto del exceso como de la falta de este precioso líquido.

* Semillas con certificación ecológica: Se pueden conseguir en algunas tiendas especializadas. También se puede recurrir a los horticultores ecológicos e incluso al intercambio de semillas promovido por algunas asociaciones o grupos de agricultura ecológica.

* Fertilizante natural: Aunque se puede comprar compost y abono orgánico, se puede ser autosuficiente mediante un compostero, ya sea comercial o casero, y aprovechar así los restos orgánicos domésticos.

Fuente: consumer
Fotografías: flickr

El diario electrónico Sabadell press publicó un artículo que habla de la aprobación ,por unanimidad, en el pleno del Ayuntamiento de Badia del Vallés del pasado 28 de febrero, del "Anteproyecto de recuperación ecológica y social del riu Sec a su paso por Badia del Vallés", un proyecto elaborado conjuntamente entre la Asociación Catalunya Sostenible y la empresa Geosei Scp.

Este es el artículo:

Recuperació de l'espai natural del Riu Sec al seu pas per Badia

L'Ajuntament de Badia del Vallès ha aprovat el projecte de recuperació integral del Riu Sec al seu pas per la població.
El pla està basat en tres idees principals: en primer lloc, el sanejament de les aigües, recuperació de l'ecosistema i neteja de la llera, incloent-hi l'estabilització dels talussos. En segon lloc, el projecte també portarà a terme l'ordenació general dels horts familiars i d'oci mitjançant un Pla Espacial per la zona. I per últim, la elaboració d'un altre pla per convertir el Riu Sec en un eix cívic i de lleure on poder realitzar activitats d'educació ambiental aprofitant els valors naturals, culturals i paisatgístics de la zona.

De fet, l'Associació Catalunya Sostenible assegura que demanava la recuperació dels marges del Riu Sec des de fa més de 20 anys. A més d'altres actuacions, la ordenació de l'activitat hortícola i la restauració ecològica del riu formaven part de les demandes més immediates del grup. Amb l'aprovació del projecte, l'Associació Catalunya Sostenible en col·laboració amb l'empresa Geosei SCP, formada per membres del Màster en Intervenció i Gestió del paisatge, han dissenyat un estudi de recuperació ecològica i social del Riu Sec. La rehabilitació de la zona permetrà l'adequació de l'espai ambiental i la millora en la qualitat de les aigües. Alhora, la restauració de la llera del riu provocarà múltiples avantatges des del punt de vista de la diversitat ecològica i paisatgística. De fet, també ha estat una demanda veïnal per recuperar la zona.

Consultar el artículo en Sabadell press: pulsa aquí

El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya y los 6 municipios que forman parte de la cuenca del riu Ripoll, en la comarca del Vallés Occidental han firmado un convenio para elaborar un estudio de ideas y propuestas de intervención, para recuperar el paisaje fluvial del Ripoll.

La noticia la podemos leer en el diario El Punt:

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i els sis municipis del curs del riu Ripoll han signat un conveni per disposar d'idees i propostes d'intervenció per restaurar el paisatge fluvial i protegir-ne la llera, a partir d'un estudi que han encarregat i estarà redactat al juliol. El document es prendrà com a referència a l'hora de dissenyar les actuacions ambientals i de recuperació d'elements arquitectònics i patrimonials, que es beneficiaran d'ajuts anuals de la llei del paisatge. El conseller Joaquim Nadal va animar els habitants de les poblacions a apropiar-se de l'espai fluvial un cop s'hagi dignificat totalment.

Sabadell va iniciar la recuperació ambiental i paisatgística del Ripoll l'any 1993, mentre que la resta de municipis de la conca fluvial –Sant Llorenç Savall, Castellar, Barberà, Ripollet i Montcada– han executat tímides accions de millora en els últims anys. El DPTOP assumirà ara la meitat dels 42.000 euros que costarà l'estudi de l'estat actual dels 40 km de curs fluvial, mentre que els sis consistoris aportaran el 50% restant.

El treball determinarà quines són les prioritats d'actuació i aportarà propostes d'intervenció paisatgística. Alhora es dissenyarà la xarxa de camins i itineraris per a l'ús social del riu, però sempre d'una manera compatible amb els valors mediambientals. Finalment, també s'exposaran mesures per protegir i mantenir la llera fluvial.

El conseller, Joaquim Nadal, va admetre que el conveni és un pas «d'arrencada i molt simbòlic», però va afegir que «les idees que es generin es posaran a disposició dels ajuntaments» perquè puguin demanar recursos econòmics. El tractament de la regeneració del paisatge del Ripoll serà «integral i integrador» i «adaptat en cada punt a les característiques de l'entorn».

Al marge del vessant pròpiament ecològic de la intervenció, l'estudi posarà cura també en les consideracions sobre el patrimoni arquitectònic i l'empremta humana al llarg de la conca. El Ripoll destaca per la presència de jaciments arqueològics, construccions preindustrials i enginys hidràulics per al reg de les hortes, tot i que la forta activitat industrial que va patir durant el segle XX van malmetre tant el paisatge com la qualitat de l'aigua, on ara es tornen a veure peixos i algunes espècies d'aus.

Nadal va proposar que el riu deixi de ser un espai marginal i deixat de banda per esdevenir un element capdavanter. I va encoratjar els ciutadans perquè facin «un gran procés d'apropiació col·lectiva dels espais fluvials».

La Asociación Catalunya Sostenible, en colaboración con la empresa Geosei Scp., está desarrollando el "Anteproyecto de recuperación ecológica y social del riu Sec a su paso por Badia del Vallés". El anteproyecto abarca la problemática ambiental que padece el riu Sec siguiendo 3 líneas de actuación:

1. Recuperación ambiental del riu Sec
2. Ordenación, gestión e integración paisajística de los huertos familiares
3. Desarrollo de un programa de educación ambiental: "Badia Sostenible"

En los enlaces siguientes se pueden consultar documentos en formato resumen de las diferentes líneas de actuación previstas.

Anteproyecto de recuperación ecológica y social del riu Sec a su paso por Badia del Vallés (resumen):

Català
Castellano

Programa de educación ambiental "Badia Sostenible"

Para más infomación pueden escribir a la Asociación Catalunya Sostenible o a la empresa Geosei Scp.

jsostenible@gmail.com
info@geosei.com

Durante el mes de febrero la Asociación Catalunya Sostenible ha presentado a diferentes medios de comunicación, el Anteproyecto de Recuperación ecológica y social del riu Sec a su paso por Badia del Vallés.

En los siguientes enlaces se pueden consultar de manera íntegra las informaciones referentes al anteproyecto:

Sabadell press

El Punt

Radio Sabadell